Primers cristians de Tàrraco

Necròpolis Paloecristiana

<p>Descoberta l'any <strong>1923</strong> durant les obres de la Tabacalera, la <strong>Necròpolis Paleocristiana</strong> és un dels cementiris cristians més importants de l'Occident romà. Amb més de <strong>2.050 enterraments</strong> que daten dels segles <strong>III al V dC</strong>, el jaciment es va articular entorn de la tomba del <strong>bisbe Fructuós</strong>. S'hi troba una gran varietat de tipologies funeràries, des de simples àmfores fins a sumptuosos <strong>sarcòfags esculpits</strong> i mosaics, reflectint la puixança d'una comunitat cristiana que va créixer a les zones suburbanes de la ciutat.</p> <p style="font-size: 13px; color: #666666;"><em>Fotografia de: Manel Antolí / Tarragona Turisme</em></p>

Fòrum de la Colònia

<p>Com a cor bategant de la vida quotidiana, el <strong>Fòrum de la Colònia</strong> o <em>Fòrum Local</em> era el centre polític, administratiu i comercial dels habitants de <strong>Tàrraco</strong>. Construït cap a la <strong>primera meitat del segle I aC</strong>, aquest espai actuava com una gran plaça pública on es trobaven el mercat, els temples i la <strong>basílica</strong> (de 60 x 15 metres), on s'impartia justícia i es tancaven negocis. Les restes que es conserven actualment permeten observar una part d'aquesta basílica monumental, amb les seves <strong>columnes</strong> i botigues o <em>tabernae</em> adjacents. La seva ubicació, estratègicament propera al barri portuari, facilitava la connexió de la ciutat amb la <strong>Via Augusta</strong>. Passejar per aquest espai, envoltat de pedestals d’estàtues i paviments originals, ens transporta a l’activitat d’una ciutat que ja en <strong>època republicana</strong> començava a projectar-se com una gran metròpoli.</p> <p style="font-size: 13px; color: #666666;"><em>Fotografia de: Alberich fotògrafs / Tarragona Turisme</em></p>

Circ romà

<p>El <strong>Circ de Tàrraco</strong> és una de les edificacions d'espectacles més ben conservades de l'Occident romà, gràcies a la seva integració dins la trama urbana medieval i moderna. Construït a finals del <strong>segle I dC</strong> sota el mandat de l'emperador <strong>Domicià</strong>, aquest recinte de dimensions colossals —uns <strong>350 metres</strong> de llargada— estava destinat a les curses de carros (<em>ludi circenses</em>), l’espectacle més popular de l’època. Les quadrigues, tirades per quatre cavalls, havien de fer set voltes a la pista articulada al voltant de la <em>spina</em> central, en una competició de velocitat extrema on els accidents o <em>naufragia</em> eren constants. A diferència d'altres ciutats, el circ de <strong>Tàrraco</strong> es troba dins el recinte emmurallat per connectar la zona de representació política amb la ciutat baixa. Actualment, la visita permet recórrer les imponents <strong>voltes de canó</strong> que sostenien les grades (<em>cavea</em>) i imaginar el brogit dels <strong>30.000 espectadors</strong> que omplien el recinte.</p>

Amfiteatre romà

<p>Situat al lateral del turó sobre el qual s’aixecà la ciutat i amb el <strong>mar Mediterrani</strong> com a teló de fonament, l'<strong>Amfiteatre de Tàrraco</strong> és un edifici de planta el·líptica construït a principis del <strong>segle II dC</strong>. Aquesta obra mixta aprofita el pendent de la roca per excavar-ne una part de la grada (<em>cavea</em>), mentre que la resta s’aixeca sobre voltes de formigó per acollir uns <strong>14.000 espectadors</strong>. L'arena va ser l'escenari de les cèlebres lluites de <strong>gladiadors</strong> i de feres (<em>venationes</em>), uns espectacles professionals on, lluny dels mites cinematogràfics, la mort no era sempre el final obligatori i la sort del vençut es decidia amb codis precisos de rendició. La història del monument va fer un gir dramàtic l’any <strong>259 dC</strong> amb el martiri del <strong>bisbe Fructuós</strong> i els seus diaques, cremats vius al centre de l'edifici. Aquest fet va sacralitzar l'espai, on segles després s'hi bastiren una <strong>basílica visigòtica</strong> i l'església romànica de <strong>Santa Maria del Miracle</strong> (segle XII), les restes de la qual encara són visibles avui dia enmig de l’arena.</p>

Teatre Romà

<p>Construït en època de l’emperador <strong>August</strong> (segle I aC), el <strong>Teatre Romà</strong> s’alça a la zona portuària aprofitant el desnivell del terreny per a la graderia (<em>cavea</em>). Més enllà de l'oci, el teatre era un escenari de <strong>propaganda política</strong> on s'exaltava la figura imperial mitjançant una rica estatuària. Tot i que el sector va patir una forta degradació industrial, les restes conservades de l’<em>orchestra</em> i la <em>proscaenium</em> mostren la seva coherència amb el <strong>Fòrum de la Colònia</strong>. Era el lloc on es representaven tragèdies, comèdies i les populars <strong>pantomimes</strong>, servint de nexe d'unió entre l'emperador i les elits locals en una ciutat que es consolidava com a capital provincial.</p>

Ruta Romana

Desconeguts

Modernista

Extraradi

Medieval

Fòrum Provincial i recinte de culte

<p>Durant l’estada de l’emperador <strong>August</strong> a <strong>Tàrraco</strong> (entre els anys <strong>27 i 25 aC</strong>), la ciutat es va elevar al rang de capital del món romà, fet que va impulsar la creació d'un complex arquitectònic sense precedents: el <strong>Fòrum Provincial</strong>. Amb una extensió de <strong>120.000 m²</strong>, aquest conjunt es va dissenyar en tres terrasses escalonades per dominar visualment la ciutat. La terrassa superior allotjava el <strong>Recinte de Culte</strong>, presidit per un gran temple dedicat a la figura de l’emperador divinitzat. Aquest espai no era només religiós, sinó un potent instrument polític on el <em>Concilium Provinciae</em> (Consell de la Província) manifestava la seva lleialtat a <strong>Roma</strong>. A través de la seva escala monumental i l’efecte escenogràfic de les seves places i pòrtics, el fòrum servia per centralitzar l’administració fiscal i jurídica de tota la província <strong>Hispania Citerior</strong>.</p>

Torre dels Escipions

<p>A sis quilòmetres de la ciutat, a peu de l’antiga <strong>Via Augusta</strong>, s’aixeca la <strong>Torre dels Escipions</strong>, un monument funerari turriforme de principis del <strong>segle I dC</strong>. Malgrat el seu nom popular, fruit d'una atribució errònia del segle XVI, no té relació amb els militars Escipió. Construïda amb <strong>pedra Mèdol</strong>, la torre presenta relleus de la divinitat oriental <strong>Atis</strong> en actitud de dol. La seva ubicació permetia als viatgers recordar els difunts de la família que la va sufragar, complint la funció romana de mantenir viva la memòria. Originalment estava policromada i coronada per un element avui desaparegut, sent una de les imatges més icòniques de la <strong>romanitat</strong> a Tàrraco.</p>

Vil·la Romana dels Munts

<p>Situada a <strong>Altafulla</strong>, la <strong>Vil·la dels Munts</strong> és un exemple excepcional de residència aristocràtica romana. Construïda al <strong>segle I dC</strong>, va viure la seva màxima esplendor al segle II, quan fou residència de l'alt funcionari <strong>Caius Valerius Avitus</strong>. El conjunt destaca per les seves luxoses termes (<em>balnea</em>), mosaics i pintures murals, a més d'una zona d'explotació agrícola (<em>pars rustica</em>). Recentment s'hi ha identificat un <strong>mitreu</strong>, un espai de culte al déu Mitra, convertint-la en una de les vil·les més sumptuoses de la Tarraconense.</p>

Vil·la Mausoleu de Centcelles

<p>El monument de <strong>Centcelles</strong> (Constantí) és un dels complexos més enigmàtics del <strong>segle IV dC</strong>. Destaca per la seva <strong>cúpula</strong>, que conserva el mosaic cristià més antic i excepcional del món romà, amb escenes de caça i temes bíblics. Tot i el debat sobre si fou una vil·la luxosa o el <strong>mausoleu imperial</strong> de <strong>Constant</strong>, la seva arquitectura íntegra i la riquesa decorativa el converteixen en un testimoni únic de la història de <strong>Tàrraco</strong> i la Hispania romana.</p>

Arc de Berà

<p>L'<strong>Arc de Berà</strong> és un arc honorífic situat sobre la <strong>Via Augusta</strong>, a 20 km de Tàrraco. Construït a finals del <strong>segle I aC</strong> segons el testament de <strong>Luci Licini Sura</strong>, l'arc marcava els límits territorials i simbolitzava el poder i l'ordre romà en honor a l'emperador <strong>August</strong>. És una construcció espectacular d'un sol cos, realitzada amb carreus de pedra local, que servia de referent visual per a tots els viatgers que es dirigien a la capital provincial.</p>

Repte anella verda

Visita tots els punts d'interès i obtindràs una recompensa exclusiva