Amfiteatre romà

<p>Situat al lateral del turó sobre el qual s’aixecà la ciutat i amb el <strong>mar Mediterrani</strong> com a teló de fonament, l'<strong>Amfiteatre de Tàrraco</strong> és un edifici de planta el·líptica construït a principis del <strong>segle II dC</strong>. Aquesta obra mixta aprofita el pendent de la roca per excavar-ne una part de la grada (<em>cavea</em>), mentre que la resta s’aixeca sobre voltes de formigó per acollir uns <strong>14.000 espectadors</strong>. L'arena va ser l'escenari de les cèlebres lluites de <strong>gladiadors</strong> i de feres (<em>venationes</em>), uns espectacles professionals on, lluny dels mites cinematogràfics, la mort no era sempre el final obligatori i la sort del vençut es decidia amb codis precisos de rendició. La història del monument va fer un gir dramàtic l’any <strong>259 dC</strong> amb el martiri del <strong>bisbe Fructuós</strong> i els seus diaques, cremats vius al centre de l'edifici. Aquest fet va sacralitzar l'espai, on segles després s'hi bastiren una <strong>basílica visigòtica</strong> i l'església romànica de <strong>Santa Maria del Miracle</strong> (segle XII), les restes de la qual encara són visibles avui dia enmig de l’arena.</p>