Aqüeducte Romà del Pont del Diable<p style="text-align: justify;">L’<strong>aqüeducte de les Ferreres </strong>o <strong>Pont del Diable</strong> és una obra d’enginyeria hidràulica romana construïda probablement al segle I dC per garantir l’abastament d’aigua a Tàrraco, en un moment d’expansió urbana i de creixent importància com a capital provincial. El pont forma part del llarg aqüeducte del Francolí, que conduïa l’aigua fins a la ciutat mitjançant un canal (<em>specus</em>) amb pendent molt controlat. L’estructura destaca per les seves dues fileres d’arcs de mig punt, assolint una longitud de 217 metres i una alçada màxima de 27 metres.</p> <p style="text-align: justify;">Al llarg del temps, el <strong>Pont del Diable</strong> ha esdevingut un símbol patrimonial per la seva monumentalitat, estat de conservació i el pes de les llegendes que l’acompanyen. La finca va ser embellida al segle XIX i inicis del XX pels germans Puig i Valls, que hi van crear un jardí romàntic amb finalitats pedagògiques i de sensibilització ambiental. El monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i integrat dins el Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2000, és avui un dels elements més emblemàtics del conjunt arqueològic de Tàrraco.</p>https://rutes-content.tarragona.cat/ca/aqueducte-roma-del-pont-del-diablehttps://rutes-content.tarragona.cat/++resource++plone-logo.svg
Aqüeducte Romà del Pont del Diable
<p style="text-align: justify;">L’<strong>aqüeducte de les Ferreres </strong>o <strong>Pont del Diable</strong> és una obra d’enginyeria hidràulica romana construïda probablement al segle I dC per garantir l’abastament d’aigua a Tàrraco, en un moment d’expansió urbana i de creixent importància com a capital provincial. El pont forma part del llarg aqüeducte del Francolí, que conduïa l’aigua fins a la ciutat mitjançant un canal (<em>specus</em>) amb pendent molt controlat. L’estructura destaca per les seves dues fileres d’arcs de mig punt, assolint una longitud de 217 metres i una alçada màxima de 27 metres.</p> <p style="text-align: justify;">Al llarg del temps, el <strong>Pont del Diable</strong> ha esdevingut un símbol patrimonial per la seva monumentalitat, estat de conservació i el pes de les llegendes que l’acompanyen. La finca va ser embellida al segle XIX i inicis del XX pels germans Puig i Valls, que hi van crear un jardí romàntic amb finalitats pedagògiques i de sensibilització ambiental. El monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i integrat dins el Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2000, és avui un dels elements més emblemàtics del conjunt arqueològic de Tàrraco.</p>
aqueducte_pontdiable_2.jpg
—
Imatge JPEG,
1.10 MB
