Parc ecohistòric del Pont del Diablehttps://rutes-content.tarragona.cat/ca/parc-eco-historic-del-pont-del-diablehttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
Pedrera del Mèdol<p style="text-align: justify;"><strong>La pedrera del Mèdol</strong> va ser la principal font de pedra per a les grans construccions de Tàrraco en època romana. El seu element més emblemàtic és el Clot, una gran cavitat d’uns 200 metres de llarg i 20 de profunditat, marcada per l’agulla central que indica l’antic nivell d’extracció. La <strong>pedra Mèdol</strong>, fàcil de treballar, es va utilitzar en edificis importants com la muralla, el teatre, el circ, l’amfiteatre i el fòrum provincial. S’hi conserven nombroses evidències de les tècniques d’explotació i d’organització del treball.</p> <p style="text-align: justify;">Després de l’abandó antic, el lloc va despertar interès sobretot a partir del segle XIX, quan es va valorar com a paisatge natural i patrimoni arqueològic. Al segle XX es van proposar diverses iniciatives culturals i es van emprendre actuacions de protecció i restauració, amb itineraris i espais de visita. L’incendi de 2010 va revelar nous fronts d’extracció. Avui, declarat Monument Històrico-Artístic, BCIN i Patrimoni Mundial de la UNESCO, el Mèdol és un jaciment arqueològic i geològic de gran rellevància dins del conjunt de Tàrraco.</p>https://rutes-content.tarragona.cat/ca/pedra-de-medolhttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
<p style="text-align: justify;"><strong>La pedrera del Mèdol</strong> va ser la principal font de pedra per a les grans construccions de Tàrraco en època romana. El seu element més emblemàtic és el Clot, una gran cavitat d’uns 200 metres de llarg i 20 de profunditat, marcada per l’agulla central que indica l’antic nivell d’extracció. La <strong>pedra Mèdol</strong>, fàcil de treballar, es va utilitzar en edificis importants com la muralla, el teatre, el circ, l’amfiteatre i el fòrum provincial. S’hi conserven nombroses evidències de les tècniques d’explotació i d’organització del treball.</p> <p style="text-align: justify;">Després de l’abandó antic, el lloc va despertar interès sobretot a partir del segle XIX, quan es va valorar com a paisatge natural i patrimoni arqueològic. Al segle XX es van proposar diverses iniciatives culturals i es van emprendre actuacions de protecció i restauració, amb itineraris i espais de visita. L’incendi de 2010 va revelar nous fronts d’extracció. Avui, declarat Monument Històrico-Artístic, BCIN i Patrimoni Mundial de la UNESCO, el Mèdol és un jaciment arqueològic i geològic de gran rellevància dins del conjunt de Tàrraco.</p>
Platja de Tamarithttps://rutes-content.tarragona.cat/ca/bunquer-platja-tamarit-gaia-planada-del-vinyethttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
Posada en marxa de la nova aplicació de rutes a la ciutatPosem en marxa una nova aplicació de ruteshttps://rutes-content.tarragona.cat/ca/test_cahttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
Punta de la Creueta<p style="text-align: justify;">La pedrera romana de <strong>la Punta de la Creueta</strong> és una antiga explotació de pedra situada a tocar del mar, al nord de la platja Llarga, que subministrava blocs per a la construcció a l’entorn de Tàrraco, aprofitant la mateixa veta calcària bioclàstica que la del Mèdol. La seva pedra, de tons daurats i rogencs, amb fòssils visibles, era especialment apta per a carreus i blocs de construcció. L’activitat extractiva es data a inicis del segle I dC i està vinculada, entre altres, a la Torre dels Escipions, situada a uns 580 metres.</p> <p style="text-align: justify;">Al roquer encara es poden observar les marques del treball romà: fronts escalonats, solcs tallats a la roca, encaixos per falques, motlles negatius dels blocs extrets i peces abandonades per fissures internes. Part de la pedrera està submergida, fet que dificulta calcular amb exactitud la seva extensió, estimada en uns 1.500 m³. No hi ha evidències d’explotacions posteriors, tot i que durant la Guerra Civil s’hi va establir un punt de vigilància republicà amb trinxeres, encara visibles. Avui, la pedrera és un espai d’interès geològic i històric que conserva de manera excepcional la petjada directa dels picapedrers romans en un entorn litoral molt ben preservat, oferint informació valuosa sobre les tècniques d’extracció i el paisatge antic de Tàrraco.</p>https://rutes-content.tarragona.cat/ca/punta-de-la-creuetahttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
<p style="text-align: justify;">La pedrera romana de <strong>la Punta de la Creueta</strong> és una antiga explotació de pedra situada a tocar del mar, al nord de la platja Llarga, que subministrava blocs per a la construcció a l’entorn de Tàrraco, aprofitant la mateixa veta calcària bioclàstica que la del Mèdol. La seva pedra, de tons daurats i rogencs, amb fòssils visibles, era especialment apta per a carreus i blocs de construcció. L’activitat extractiva es data a inicis del segle I dC i està vinculada, entre altres, a la Torre dels Escipions, situada a uns 580 metres.</p> <p style="text-align: justify;">Al roquer encara es poden observar les marques del treball romà: fronts escalonats, solcs tallats a la roca, encaixos per falques, motlles negatius dels blocs extrets i peces abandonades per fissures internes. Part de la pedrera està submergida, fet que dificulta calcular amb exactitud la seva extensió, estimada en uns 1.500 m³. No hi ha evidències d’explotacions posteriors, tot i que durant la Guerra Civil s’hi va establir un punt de vigilància republicà amb trinxeres, encara visibles. Avui, la pedrera és un espai d’interès geològic i històric que conserva de manera excepcional la petjada directa dels picapedrers romans en un entorn litoral molt ben preservat, oferint informació valuosa sobre les tècniques d’extracció i el paisatge antic de Tàrraco.</p>
Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.
Sant Simplici<p style="text-align: justify;"><strong>El turó de Sant Simplici</strong>, de 111 metres d’altitud, és un punt estratègic entre Tarragona, la Móra i el Gaià, destacant per la seva visibilitat sobre la línia de costa i el control del corredor natural de la Via Augusta. Aquest espai combina paisatge natural i patrimoni cultural, amb antics camins i masos històrics que evidencien un llarg ús i vigilància del territori al llarg dels segles.</p> <p style="text-align: justify;">Al cim es conserven les restes d’una torre de guaita d’època medieval alta, probablement vinculada als primers moments d’organització territorial d’<em>al-Andalus</em>. La torre, de planta circular, murs gruixuts i construcció senzilla, permetia la vigilància immediata del voltant. Tot i que sovint s’ha atribuït a usos defensius posteriors, no hi ha evidència documental suficient. El topònim <strong>Sant Simplici</strong>, documentat des d’època moderna, s’ha relacionat amb tradicions hagiogràfiques, tot i que el seu origen exacte és desconegut. Avui, el turó constitueix un mirador natural dins l’Anella Verda de Tarragona, conservant la memòria d’un antic sistema de vigilància i formant part del mosaic històric i paisatgístic del litoral tarragoní.</p>https://rutes-content.tarragona.cat/ca/sant-simplicihttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
<p style="text-align: justify;"><strong>El turó de Sant Simplici</strong>, de 111 metres d’altitud, és un punt estratègic entre Tarragona, la Móra i el Gaià, destacant per la seva visibilitat sobre la línia de costa i el control del corredor natural de la Via Augusta. Aquest espai combina paisatge natural i patrimoni cultural, amb antics camins i masos històrics que evidencien un llarg ús i vigilància del territori al llarg dels segles.</p> <p style="text-align: justify;">Al cim es conserven les restes d’una torre de guaita d’època medieval alta, probablement vinculada als primers moments d’organització territorial d’<em>al-Andalus</em>. La torre, de planta circular, murs gruixuts i construcció senzilla, permetia la vigilància immediata del voltant. Tot i que sovint s’ha atribuït a usos defensius posteriors, no hi ha evidència documental suficient. El topònim <strong>Sant Simplici</strong>, documentat des d’època moderna, s’ha relacionat amb tradicions hagiogràfiques, tot i que el seu origen exacte és desconegut. Avui, el turó constitueix un mirador natural dins l’Anella Verda de Tarragona, conservant la memòria d’un antic sistema de vigilància i formant part del mosaic històric i paisatgístic del litoral tarragoní.</p>
Santuari del Llorito<p style="text-align: justify;">El <strong>Santuari del Llorito</strong>, o <strong>ermita de Nostra Senyora del Loreto</strong>, s’ubica a la muntanya de les Morisques, al nord-est de Tarragona, en un entorn boscós proper a la ciutat. Fundat cap al 1552 pel prevere Pere Mir després d’un viatge a Itàlia, es va consolidar com a centre de culte mariano, amb processons i rogatives, especialment per demanar pluja. Al llarg dels segles, el santuari va patir destruccions durant la Guerra dels Segadors i la Guerra del Francès, i es va reconstruir diverses vegades, amb reformes significatives al segle XVIII i després del XIX.</p> <p style="text-align: justify;">La reconstrucció moderna iniciada el 1957 i beneïda el 1964 li va donar l’aspecte actual: nau central amb absis semicircular, arc parabòlic i torre-far de 26 metres, amb influències contemporànies i inspiració en la patrona dels aeronautes. Des de 1970 els Pares Rogacionistes custodien el santuari i gestionen activitats religioses, espirituals i socials. L’entorn destaca també per la seva integració a <strong>l’Anella Verda de Tarragona</strong>, amb àrees lúdiques, zones de reforestació i camins històrics. A més, l’espai conserva pedreres amb explotació romana, medieval i moderna, aportant un valor arqueològic i patrimonial que combina significació religiosa, cultural i històrica dins del paisatge urbà i natural.</p>https://rutes-content.tarragona.cat/ca/santuari-del-lloritohttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
<p style="text-align: justify;">El <strong>Santuari del Llorito</strong>, o <strong>ermita de Nostra Senyora del Loreto</strong>, s’ubica a la muntanya de les Morisques, al nord-est de Tarragona, en un entorn boscós proper a la ciutat. Fundat cap al 1552 pel prevere Pere Mir després d’un viatge a Itàlia, es va consolidar com a centre de culte mariano, amb processons i rogatives, especialment per demanar pluja. Al llarg dels segles, el santuari va patir destruccions durant la Guerra dels Segadors i la Guerra del Francès, i es va reconstruir diverses vegades, amb reformes significatives al segle XVIII i després del XIX.</p> <p style="text-align: justify;">La reconstrucció moderna iniciada el 1957 i beneïda el 1964 li va donar l’aspecte actual: nau central amb absis semicircular, arc parabòlic i torre-far de 26 metres, amb influències contemporànies i inspiració en la patrona dels aeronautes. Des de 1970 els Pares Rogacionistes custodien el santuari i gestionen activitats religioses, espirituals i socials. L’entorn destaca també per la seva integració a <strong>l’Anella Verda de Tarragona</strong>, amb àrees lúdiques, zones de reforestació i camins històrics. A més, l’espai conserva pedreres amb explotació romana, medieval i moderna, aportant un valor arqueològic i patrimonial que combina significació religiosa, cultural i històrica dins del paisatge urbà i natural.</p>
Test Agenda 2 CAEs un test 2 CAhttps://rutes-content.tarragona.cat/ca/test-agenda-2-cahttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
Tomb de l'Anella Verdahttps://rutes-content.tarragona.cat/ca/tomb-de-lanella-verdahttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
Torre de la Móra<p style="text-align: justify;">La <strong>Torre de la Móra</strong>, construïda el 1562 per ordre de la Universitat de Tamarit arran d’un atac corsari documentat l’any anterior, forma part de la xarxa de torres de guaita que vigilaven el litoral tarragoní en època moderna. Des del seu promontori, controlava una costa abrupta i poc habitada, i permetia avisar ràpidament la població amb senyals de fum i foc. L’estructura, de planta circular i murs molt gruixuts, segueix el model habitual del segle XVI, amb espitlleres, porta elevada i una alçada d’uns dotze metres.</p> <p style="text-align: justify;">Amb la desaparició progressiva de la pirateria durant el segle XVIII, la torre quedà sense funció defensiva, però l’entorn natural ha preservat el seu caràcter aïllat. Al segle XX, la zona tornà a tenir interès estratègic durant la Guerra Civil, i prop de la torre s’hi recuperà un notable sarcòfag romà d’estil àtic, avui al MNAT. Avui la <strong>Torre de la Móra</strong> és un element patrimonial destacat dins <strong>l’Espai d’Interès Natural de Tamarit</strong>.</p>https://rutes-content.tarragona.cat/ca/torre-de-la-morahttps://rutes-content.tarragona.cat/@@site-logo/logo_aj_tgna.png
<p style="text-align: justify;">La <strong>Torre de la Móra</strong>, construïda el 1562 per ordre de la Universitat de Tamarit arran d’un atac corsari documentat l’any anterior, forma part de la xarxa de torres de guaita que vigilaven el litoral tarragoní en època moderna. Des del seu promontori, controlava una costa abrupta i poc habitada, i permetia avisar ràpidament la població amb senyals de fum i foc. L’estructura, de planta circular i murs molt gruixuts, segueix el model habitual del segle XVI, amb espitlleres, porta elevada i una alçada d’uns dotze metres.</p> <p style="text-align: justify;">Amb la desaparició progressiva de la pirateria durant el segle XVIII, la torre quedà sense funció defensiva, però l’entorn natural ha preservat el seu caràcter aïllat. Al segle XX, la zona tornà a tenir interès estratègic durant la Guerra Civil, i prop de la torre s’hi recuperà un notable sarcòfag romà d’estil àtic, avui al MNAT. Avui la <strong>Torre de la Móra</strong> és un element patrimonial destacat dins <strong>l’Espai d’Interès Natural de Tamarit</strong>.</p>
